“El cos plora les llàgrimes que els ulls es neguen a vessar”  William Osler

Avui en dia, comencem a ser conscients de com ens pot afectar al nostre cos tot el que sentim. Si contemplem l’humà com un ésser holístic, és a dir,  en la seva totalitat tant en l’àmbit de la salut, com en l’emocional, social, econòmic, etc, entendrem com es poden alterar els sistemes (endocrí, nerviós, etc) al experimentar certes situacions que ens provoquen malestar emocional.

La Psiconeuroinmunologia (PNI), és la ciència que ha demostrat la relació directa entre com pensem i vivim les nostres emocions i com poden alterar les defenses, la secreció hormonal i l’estat general del nostre metabolisme.

La PNI, estudia la interacció entre els processos psíquics del Sistema Nerviós, el Sistema Immunitari i el Sistema Endocrí. Aquests sistemes són els responsables de l’homeòstasi (equilibri i estabilitat dels sistemes biològics) del cos amb la interacció i comunicació amb el cervell.

Una altre explicació ens l’ofereix l’Epigenètica, la qual, estudia els canvis heretables en la funció dels gens que ocorren sense un canvi en la seqüència de l’ADN. Factors ambientals, tòxics, nutricionals, etc, poden iniciar processos químics que modifiquin l’epigenoma (canvia la funció d’un gen sense modificar la seqüència d’ADN que hem heretat).

Tots aquests canvis genètics i dels sistemes de l’organisme, poden ser iniciats per repetides situacions d’estrès. La resposta fisiològica del nostre cos davant l’estrès, passa per les fases d’alarma, resistència i finalment esgotament.

• Alarma: En una situació d’estrès la hipòfisis, que és la glàndula que controla gran part de la producció d’hormones que fabriquen altres glàndules del cos, segrega adrenalina i noradrenalina. Es mobilitzen recursos orgànics per una activitat física immediata (principalment cervell, cor i musculatura).
• Resistència: inhibició de les funcions d’òrgans viscerals i paralització de producció d’energia. Alliberació d’hormones en sang (glucocorticoides,..) i inhibició de les Natural Killer (cèl·lules molt importants del nostre organisme que maten cèl. tumorals o cèl. infectades).
• Esgotament: inhibició del Sistema Immunitari per conservar energia. Si la situació estressant es manté: esgotament de recursos, poden aparèixer malalties per no combatre.

Els humans, malauradament, ens encallem en situacions d’estrès i sovint no en sabem sortir.Els animals, en diferència a nosaltres, si que en saben sortir. Per exemple, quan una zebra es atacada per un tigre, activa els seus sistemes d’alarma per bombejar sang, activar músculs, etc. Si aconsegueix sobreviure, torna a la normalitat i segueix fent vida normal.

Nosaltres els humans, en canvi, si fóssim una zebra i escapem del tigre ens passaríem molt de temps pensant a veure quan tornarà el tigre. Aquesta situació de neguit i estrès és la que altera tots els nostres sistemes i es segrega cortisol. El cortisol amb el temps afecta el sistema nerviós disminuint entre altres coses la memòria.

Com podem millorar la nostra salut?

Moltes situacions que ens afecten en la nostra vida, sovint són molt difícils de pair i de superar. Però la vida segueix avançant, amb o sense nosaltres. Una bona opció seria aplicar el concepte de Resiliència per poder combatre el dolor emocional. A partir de situacions negatives o adverses en la que es troba una persona, podem optar per acceptar-les i sortir-ne més forts emocionalment o caure en el victimisme i partir els dolors que això ens comportarà. Podem transformar l’experiència en creixement personal i renéixer de les cendres com va fer l’Au Fènix.